Nou Barris · 45
Porta
Porta deu el nom a Can Porta, una masia desapareguda, i va passar en un segle dels camps al voltant de dues masies a la plaça de Sóller, els blocs dels seixanta i els grans parcs del sud.[1][2]
Dues masies continuen dretes a Porta: Can Verdaguer, convertida en centre cívic, i Can Valent, a poca distància. Al voltant hi ha sobretot el polígon d'alts blocs de 1957-1966 i els espais públics que els veïns van aconseguir després.[3][2][4][1]
Fins al segle XIX, Porta era un territori rural de la zona de Santa Eulàlia de Vilapicina, dins el municipi de Sant Andreu de Palomar, annexionat a Barcelona el 1897. Té unes 84 hectàrees.[1]
La forma actual es va fixar en dos temps: els blocs del sud, de 1957-1966, i després els espais i equipaments que van reclamar els veïns, com la plaça de Sóller (1983) i el parc de Can Dragó (1990).[1]
Porta (barri 45) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[1]
L'origen del nom és incert. La documentació municipal l'atribueix a Pasqual Porta Margarit, mestre del segle XIX que hauria posseït uns terrenys anomenats Can Porta a Santa Eulàlia de Vilapicina i els hauria venut en parcel·les. La zona es coneixia com a Can Porta; el mapa de barris de 2006 la va deixar en Porta.[1]
Cinc grans eixos delimiten Porta: el passeig de Fabra i Puig, cap a Vilapicina i la Torre Llobeta; el carrer del Doctor Pi i Molist, cap al Turó de la Peira; el passeig de Verdum, cap a la Guineueta; el passeig de Valldaura, cap a la Prosperitat; i l'avinguda Meridiana, cap a Sant Andreu.[1]
Abans del barri
Abans dels blocs hi havia camps d'hortalisses, cereals i vinya al llarg de l'antic camí de Sant Andreu a Horta, documentat des del segle XIII; avui només en queda el carrer de Piferrer. Les masies més destacades eren Can Verdaguer i Can Pere Valent, anteriors al segle XVIII.[1]
El 1839 l'ajuntament de Sant Andreu de Palomar hi va obrir un cementiri nou, i el 1862 el ferrocarril per la Meridiana va separar Porta del nucli de Sant Andreu.[1]
Com es van fer els carrers
Els blocs del sud, de 1957-1966, van superar les alçades permeses com a compensació als promotors per no poder edificar un solar de 22.000 m² declarat espai públic, que és avui la plaça de Sóller. Durant una dècada la majoria de carrers van quedar sense asfaltar.[1]
Dates que el van canviar
- 1351 primera referència documental de Can Verdaguer.[3]
- 1839 s'obre el cementiri de Sant Andreu als terrenys de l'actual Porta.[1]
- 1862 el ferrocarril per l'actual Meridiana separa Porta del nucli de Sant Andreu.[1]
- 1957-1966 es construeixen els blocs del sud de Porta.[1]
- 1974 es constitueix l'associació de veïns de Porta.[1]
- 1983 s'inaugura la plaça de Sóller.[1]
- 1985 l'Ajuntament expropia Can Valent.[4][1]
- 1990 s'obre el parc de Can Dragó sobre els antics terrenys de RENFE.[1]
- 2001 s'inaugura Heron City.[1]
- 2006 l'Ajuntament compra Can Verdaguer.[3][2]
- 2013 el maig s'inaugura el Centre Cívic Can Verdaguer.[3][2]
- 2021 s'aprova la rehabilitació dels murs i la coberta de Can Valent.[4][1]
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
La plaça de Sóller
Reivindicació: Els veïns van reclamar una zona verda al solar de 22.000 m² del cor del barri, amb el suport de l'associació de veïns, creada el 1974.[1]
Resultat: L'Ajuntament va comprar el solar; la plaça es va inaugurar el 1983.[1]
Els terrenys de RENFE-Meridiana
Reivindicació: Els veïns van reclamar equipaments i zones verdes a les 32 hectàrees dels antics tallers de RENFE.[1]
Resultat: L'Ajuntament va comprar els terrenys el 1977; hi van néixer el parc de Can Dragó (1990), habitatge públic i equipaments, i una franja es va vendre per a Heron City.[1]
El que encara es pot veure
Can Verdaguer
Masia amb la primera referència documental el 1351, portal d'arc de mig punt adovellat, rellotge de sol i, al darrere, un jardí amb una washingtònia de 27 m catalogada.[3]
Can Valent
Masia de l'avinguda de Rio de Janeiro 51-53 amb orígens als segles XVI o XVII, expropiada el 1985; el 2021 es va aprovar la rehabilitació dels murs i la coberta.[4][1]
Cementiri de Sant Andreu
Beneït el 1839; porta principal de 1927 al carrer dels Garrofers, capella octogonal de 1913 i panteons neoclàssics i modernistes prop de l'entrada.[1]
El que va desaparèixer
El barri avui
El 2026 Porta tenia 31.199 habitants, una densitat de 372,7 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 20.201 € el 2023, 83,7 hectàrees i un 30,6% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 30,6%
Llegir-lo a peu
Inici: Virrei Amat (L5)[2] · Final: Cementiri de Sant Andreu[1]
Camí (sense aturades): 12 min · 890 m · Visita estimada (amb aturades): 48 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'accés, les obres i els horaris poden variar. La distància indicada no inclou el trajecte des de el transport públic fins a l’inici del recorregut.
Porta (barri 45) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Wikipedia en español (2026). Porta (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Porta (Nou Barris). Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Can Verdaguer (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Can Valent (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 7 fonts consultades