Sant Martí · 71
Provençals del Poblenou
Provençals del Poblenou és el lloc on la vella geografia de Sant Martí, la carretera de Pere IV, grans recintes fabrils i la transformació 22@ se superposen amb més claredat. No és una extensió anònima del Poblenou: conserva una escala productiva, uns buits i unes disputes pròpies.
Poseu-vos davant de Can Ricart i compareu la regularitat dels seus carrers interiors amb la quadrícula exterior. El recinte era una màquina productiva composta, no una sola nau. La seva fragmentació, protecció i reutilització expliquen com Barcelona negocia patrimoni quan el sòl adquireix molt valor.
El barri ocupa una franja interior del Poblenou històric, travessada per Pere IV i marcada per fàbriques, tallers, magatzems i habitatge. La indústria va aprofitar grans parcel·les i connexions metropolitanes. Quan moltes activitats tancaren, els recintes esdevingueren espais de treball barat, cultura, magatzem o abandonament.
El 22@ va convertir el sector en un dels principals camps de transformació urbana de Barcelona. Campus, oficines, habitatge i parcs han arribat de manera desigual, convivint amb tallers, solars i patrimoni. La pregunta central és si la nova ciutat pot conservar activitat productiva, memòria i habitatge assequible, no només edificis singulars.
Provençals del Poblenou (barri 71) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Provençals del Poblenou (barri 71) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
D'on ve el nom
Provençals manté la geografia històrica de Sant Martí de Provençals. El topònim és documentat en formes llatines medievals com Provincialis. Una interpretació el relaciona amb camps o territori “provincial” d’origen romà, però l’etimologia exacta ha de presentar-se amb prudència.
Del Poblenou el distingeix del barri actual de Sant Martí de Provençals i el vincula al continu industrial i social del Poblenou. El nom administratiu de 2006 uneix dues històries que s’encavalquen.
entre Poblenou, Sant Martí de Provençals, Llacuna i Diagonal systems.
Abans del barri
Abans de les fàbriques hi havia camps, masies, recs, camins i una via antiga cap al nord-est que després seria Pere IV. El territori depenia del municipi de Sant Martí de Provençals i de la seva economia agrícola.
La industrialització transformà camps en recintes tèxtils, metal·lúrgics, alimentaris i químics. La disponibilitat de sòl permeté fàbriques de gran escala, amb habitatge obrer i petits tallers a l’entorn.
Com es van fer els carrers
Pere IV conserva el paper de carretera i eix industrial, amb alineacions i parcel·les que no sempre coincideixen amb Cerdà. Els grans recintes interromperen o desviaren carrers; quan es transformen, els interiors poden convertir-se en passatges, campus, parcs o noves illes.
El Parc del Centre del Poblenou, dissenyat per Jean Nouvel i obert el 2008, introdueix un paisatge tancat i ombrívol d’unes 5,5 hectàrees. La seva relació amb el carrer, els murs, les portes i els horaris ha de ser llegida com a decisió urbana, no només estètica.
Dates que el van canviar
- Època medieval i moderna: camps, masies i camins de Sant Martí; precisar cartografia.
- Segle XIX: expansió industrial al llarg de Pere IV.
- 1852–1853: inici de la fàbrica que esdevindria Ca l’Alier; les fonts varien un any.
- 1853–1860s: desenvolupament inicial de Can Ricart; precisar fases i autoria.
- 1877: naus supervivents de Ca l’Alier.
- Finals del XX: tancaments, subdivisió i nous usos informals o culturals.
- 2000: aprovació del 22@.
- 2005–2008: conflicte, protecció i redefinició de Can Ricart; documentar cronologia.
- 2008: obertura del Parc del Centre.
- 2022: entrada en vigor de 22@2022.
- 2020s: nous usos universitaris i culturals a Can Ricart i altres recintes; verificar obertura real.
Persones i vida col·lectiva
Pagesos, tèxtils, estampadors, metal·lúrgics, mecànics, transportistes, magatzemistes, artistes, petits fabricants i llogaters han compartit el sector en moments diferents. Les dones treballaren en fàbrica, oficines, manipulació, neteja, alimentació i cures.
Les plataformes de patrimoni, associacions del Poblenou, tallers i col·lectius culturals van impedir que la transformació fos només una seqüència de demolicions. Avui estudiants i treballadors d’oficina generen una població diürna que no apareix al padró.
Persones darrere els edificis
Can Ricart s’associa a l’arquitecte Josep Oriol Bernadet i a una de les primeres grans fàbriques mecanitzades d’estampació de cotó. Però el recinte fou construït i modificat per operaris, enginyers, empresaris i generacions de treballadors.
Ca l’Alier començà amb Joan Lucena i fou adquirida per Pere Alier el 1909. El parc porta la firma de Jean Nouvel. A cada cas, afegiu mà d’obra, seguretat, neteja, jardineria i manteniment, i documenteu els usos que van ser desplaçats.
Institucions
Can Ricart, Ca l’Alier, Oliva Artés, Parc del Centre, escoles, universitats, centres d’innovació, equipaments de barri, comerç i transport formen un sistema híbrid. Oliva Artés i altres projectes han tingut calendaris canviants; no els presenteu com a plenament oberts sense comprovació.
Els equipaments metropolitans han de descriure retorn local: accés, programes, ocupació, espais comunitaris i contractació, no només prestigi institucional.
Lluites que van deixar ciutat
Reivindicació: Can Ricart es convertí en símbol del conflicte entre patrimoni industrial, activitat existent i edificabilitat. Les mobilitzacions van aconseguir protecció parcial, però la protecció no resol per si sola el temps d’espera, els usos perduts o l’accés públic.
Resultat: Debats de planificació
Reivindicació: Altres lluites concerneixen Oliva Artés, Pere IV, habitatge, espais verds, tallers i equipaments. El 22@ ha de ser auditat parcel·la per parcel·la: promeses, cessions, obres i usos reals.
Resultat:
El que encara es pot veure
Can Ricart conserva coberts, carrers interiors, xemeneia i estructura composta. Ca l’Alier mostra sales de maó adaptades al nou ús. Pere IV conserva façanes, tallers i solars industrials.
El Parc del Centre ofereix una contrapartida contemporània deliberada. Compareu els seus límits i portes amb els interiors de les fàbriques.
El que va desaparèixer
Camps, masies, regadiu, fàbriques, tallers i molta activitat productiva
Van desaparèixer camps, masies, rec, fàbriques, tallers i molta activitat productiva. També es van perdre maquinària, arxius, ritmes de treball, lloguers barats i xarxes de proveïdors.
Una xemeneia supervivent no preserva un ecosistema industrial.
El barri avui
El 2026 Provençals del Poblenou tenia 22.076 habitants, una densitat de 203,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.093 € el 2023, 108,6 hectàrees i un 22,5% de població amb nacionalitat no espanyola.
La població resident conviu amb una població diürna d’oficines i campus i amb solars encara en transformació. Desagregueu lloguer, habitatge protegit, edat, ingressos, activitat econòmica i exposició a calor i trànsit.
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,5%
El que està canviant
Can Ricart està adquirint usos universitaris, Ca l'Alier funciona com a equipament d'innovació i el 22@ continua obrint carrers i edificis. Marqueu cada reclamació anunciada, en construcció, parcialment oberta o operativa.
L'habitatge assequible lliurat, la producció retinguda, les botigues, les vacants, els arbres, l'ombra, el sòl públic i els programes institucionals revelen diferents dimensions del canvi.
El que les guies no diuen
Mostren una nau rehabilitada i “innovació”. Ometen espera, expulsió, costos i parcel·les de finançament.
També situen Can Ricart al barri administratiu Poblenou; la precisió importa.
Llegir-lo a peu
Inici: passadís Pere IV · Final: 22@ blocs
Camí (sense aturades): 16 min · 1190 m · Visita estimada (amb aturades): 53 min
La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Provençals del Poblenou (barri 71) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Provençals del Poblenou (barri 71) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [2] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
- [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
- [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
- [5] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
- [6] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona / Fabra i Coats Fàbrica de Creació (n.d.). Fabra i Coats — fàbrica i reutilització cultural. Tipus: industrial_heritage. Localització: fabra-coats. Consulta: 2026-07-17.
- [8] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
- [9] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
- [10] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
- [11] AMCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Tipus: archive. Localització: amcb. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.
- [13] TMB (n.d.). Transports Metropolitans de Barcelona — xarxa de metro. Tipus: transport. Localització: tmb. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 13 fonts consultades