Barcelona, barri a barri Atles viu dels 73 barris

Sant Martí · 71

Provençals del Poblenou

Provençals del Poblenou és un barri delimitat el 2006 al llarg de l'antic eix industrial del carrer de Pere IV, on una fàbrica d'estampats de 1853, un taller de maquinària i un parc de Jean Nouvel s'alcen avui molt a prop, en la part del barri que pertany al sector 22@.[1][2][3]

Atureu-vos a l'entrada de Can Ricart pel carrer d'Emília Coranty i busqueu la xemeneia troncocònica de maó i la torre del rellotge, que sobresurten per sobre de les naus llargues. La fàbrica d'estampats de Jaume Ricart és del 1853 i ocupa l'espai de quatre illes del Pla Cerdà.[3]

Provençals del Poblenou és un dels deu barris del districte de Sant Martí. Se situa per sobre de l'avinguda Diagonal i per sota de la Gran Via de les Corts Catalanes i té dues parts diferenciades: la franja de la Gran Via i l'antic sòl fabril que s'estén fins a la Diagonal i pertany al sector 22@.[1][2][4]

El carrer de Pere IV, antiga carretera de Mataró, n'és l'eix històric. Des de mitjan segle XIX s'hi va formar al costat un districte fabril que el Museu d'Història de Barcelona descriu com el més gran de la Mediterrània occidental; després de tres dècades de declivi, s'orienta cap a la innovació.[5]

Provençals del Poblenou (barri 71) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.

D'on ve el nom

Etimologia: disputada[6]

La primera part del nom, Provençals, ve de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, documentat el 989. La Viquipèdia en recull dues propostes: la veu llatina agri provintialis, camps habitats i conreats des de l'època romana, que qualifica de la més erudita però menys fiable, o uns habitants de Provença que podrien haver arribat després de la conquesta franca de Barcelona el 801.[6]

Del Poblenou fa referència a la vinculació del sector amb el territori històric del Poblenou. El barri es va delimitar el 2006 a partir d'una zona que s'havia comptat dins del Poblenou tradicional.[1][2]

Provençals del Poblenou s'estén entre l'avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Limita amb Sant Martí de Provençals, Besòs i el Maresme, Diagonal Mar, el Poblenou i el Parc i la Llacuna del Poblenou.[1][2]

Abans del barri

Abans de les fàbriques això eren terres de conreu travessades per séquies. El 1853 Jaume Ricart va comprar al pagès Francesc Alsina i Buada uns terrenys prop de la carretera de Mataró, l'actual carrer de Pere IV, i l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet va disposar la fàbrica seguint les séquies existents per aprofitar el sol i l'aigua, essencials per blanquejar i tenyir teixits.[3]

Una altra fàbrica d'estampats, fundada el 1852 per Josep Lucena i Parés i la seva família, va fer construir el 1853 unes cases al front de la carretera de Mataró i unes naus al darrere. És la fàbrica coneguda després com a Ca l'Alier.[7][8]

Com es van fer els carrers

Can Ricart és un sistema de naus, carrers i places que, segons la Viquipèdia, s'ha de conservar en conjunt. A l'interior, un pont elevat de fusta uneix dues naus a la primera planta del passatge principal, i els pilars de fosa de les naus de dues plantes els va fabricar Bonshom i Lacoma, una foneria de Sant Martí.[3]

El Parc del Centre del Poblenou, de Jean Nouvel, es va inaugurar la primavera del 2008. Les seves 5,5 hectàrees queden darrere d'un mur perimetral cobert de plantes mediterrànies i es divideixen en tres àmbits. La Viquipèdia recull crítiques primerenques perquè la vegetació s'adaptava malament al clima i perquè moltes plantes eren mortes al cap d'un any i mig.[9][10]

Dates que el van canviar

  1. 989 consta per primera vegada el nom de Provençals, per al territori de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals.[6]
  2. 1853 Jaume Ricart obté el juny la llicència per a una fàbrica d'estampats moguda per vapor a la carretera de Mataró, projectada per Josep Oriol i Bernadet; la família Lucena fa construir cases i naus a l'emplaçament de Ca l'Alier.[3][7][8]
  3. 1911 Després que Pere Alier comprés el recinte el 1909, es va plantejar legalitzar unes construccions afectades pel traçat del Pla Cerdà. Després se'n va enderrocar bona part.[7][8]
  4. 1920 l'empresa de maquinària Fill i Gendre d'Antoni Oliva encarrega unes naus noves a l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa; seran els Tallers Oliva Artés.[11][12]
  5. 1922 Can Ricart comença a funcionar com a parc industrial de locals de lloguer; una empresa d'oli de coco i sabó ocupa les naus del final del passatge.[3][11][9]
  6. 2005 treballadors, veïns i artistes aturen els enderrocs a Can Ricart, que encara tenia 34 empreses amb 240 treballadors segons un activista del barri.[13][4]
  7. 2008 les naus més antigues de Can Ricart es declaren Bé Cultural d'Interès Nacional el maig, i el Parc del Centre del Poblenou s'inaugura la primavera.[13][4][9][10]
  8. 2015 s'acaba per etapes la rehabilitació d'Oliva Artés, de Jordi Badia (BAAS); el mateix any l'Ajuntament cedeix 6.800 m² de Can Ricart a la Universitat de Barcelona.[11][12][13][4]
  9. 2018 s'acaba la rehabilitació de Ca l'Alier, dels arquitectes Jaume Arderiu i Tomàs Morató.[7][8]

Persones i vida col·lectiva

Jaume Ricart i Guitart

Fabricant d'estampats que el 1853 va adquirir els terrenys i va fer construir la fàbrica que porta el cognom familiar; la societat que va adquirir el complex el 1866 la dirigia el seu fill Frederic Ricart i Gibert.[3]

Josep Oriol i Bernadet

Arquitecte de la primera fàbrica en planta de T; després de la seva mort el 1860, Josep Fontserè i Mestre la va ampliar amb maó i columnes de fosa i hi va afegir la torre del rellotge.[3]

Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou

Associació veïnal de la qual és membre Joan Maria Soler, que va participar en tota la campanya per salvar Can Ricart i la considera la lluita més important al Poblenou des de la transició.[13][4]

Taula de l'Eix Pere IV

Plataforma d'entitats que promou debats i processos participatius sobre el futur de l'eix de Pere IV; col·labora amb MUHBA Oliva Artés i s'acull al Casal de Joves de Can Ricart.[13][4][14]

Institucions

Hangar

Centre de producció d'arts visuals que treballa en naus de Can Ricart cedides per l'Ajuntament; el febrer del 2023, 3Cat assenyalava que el centre feia uns 25 anys que funcionava.[13][4][14]

Casal de Joves del Poblenou–Can Ricart

Casal de joves municipal en una nau rehabilitada, gestionat des del 2016 per la coordinadora La Xemeneia; la nau annexa va entrar en funcionament el gener del 2026.[13][4][14]

MUHBA Oliva Artés

Espai del Museu d'Història de Barcelona a l'antic taller de maquinària, amb l'exposició permanent Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI.[11][12]

Fundació BIT Habitat

Fundació dedicada a la innovació urbana, la sostenibilitat i les ciutats intel·ligents, amb seu a Ca l'Alier, al carrer de Pere IV 362.[7][8]

Lluites que van deixar ciutat

Salvar Can Ricart

Reivindicació: Quan el planejament del 22@ va posar en risc el conjunt, treballadors, veïns i col·lectius d'artistes es van mobilitzar per aturar els enderrocs, defensar les empreses que hi treballaven i reclamar la preservació del patrimoni.[13][4]

Resultat: L'Ajuntament va acceptar conservar bona part dels edificis històrics i el maig del 2008 les naus més antigues es van declarar Bé Cultural d'Interès Nacional.[13][4]

Un conjunt protegit sense ús

Reivindicació: El 2019 entitats del barri van demanar replantejar tot l'àmbit de Can Ricart dins del pla 22@, després que la Casa de les Llengües i la cessió de 6.800 m² a la Universitat de Barcelona del 2015 no portessin enlloc.[13][4]

Resultat: La Universitat de Barcelona va proposar llavors un Campus de les Arts; el febrer del 2023 una part de les naus es descrivia en greu deteriorament i el campus encara esperava finançament.[13][4]

El que encara es pot veure

Can Ricart

Les naus més antigues són Bé Cultural d'Interès Nacional des del maig del 2008, el màxim nivell de protecció patrimonial a Catalunya, amb la xemeneia, la torre del rellotge i els carrers interiors d'una fàbrica d'estampats de mitjan segle XIX.[3][13][4]

Ca l'Alier

Catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C): tres naus adossades amb façanes d'obra vista i una xemeneia troncocònica de maó que és una fita del paisatge urbà del Poblenou.[7][8]

Tallers Oliva Artés

També catalogats a la categoria C: una nau aïllada al carrer del Marroc i tres naus paral·leles de planta basilical, amb una nau central de doble alçada, ara dins del Parc del Centre.[11][12]

El que va desaparèixer

Gran part de la fàbrica Lucena

El 1911 es va enderrocar una bona part del recinte de Ca l'Alier i quatre incendis entre el 2005 i el 2007 en van esfondrar cobertes; en queden tres naus i la xemeneia.[7][8]

Els tallers de Can Ricart

El 2005 el conjunt encara acollia 34 empreses amb 240 treballadors, segons un activista local; l'activitat productiva havia cessat el maig del 2008.[13][4]

El barri avui

El 2026 tenia 22.076 habitants, 203,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 23.093 € el 2023, 108,6 hectàrees i un 22,5% de població amb nacionalitat no espanyola.[15][16][17][18]

La banda de la Gran Via és una zona residencial de blocs dels anys setanta. Al voltant de Can Ricart, el febrer del 2023 els promotors privats construïen uns 70.000 m² d'oficines, més de 600 places d'hotel i residència d'estudiants i dues promocions de lofts, amb una inversió superior als 400 milions d'euros.[4][2]

Nacionalitat no espanyola (2026): 22,5%

El que està canviant

A l'octubre del 2026, l'espai públic de Can Ricart s'acaba per fases. L'octubre del 2025 l'Ajuntament va completar una fase: places, la prolongació del carrer d'Emília Coranty des del carrer del Marroc fins al carrer del Perú i l'obertura del carrer de Bolívia entre el carrer d'Espronceda i el carrer de Bilbao. Va afectar 4.390 m² dels 17.923 m² del projecte i va costar 2,4 milions d'euros.[19]

El gener del 2026 va entrar en funcionament la nau annexa del Casal de Joves del Poblenou–Can Ricart, al carrer d'Emília Coranty 5-9, després d'unes obres acabades el 9 de desembre del 2025. La inversió va ser de 972.142 euros i va afegir més de 600 m² d'espais polivalents.[14]

Les obres del tramvia també marquen la mobilitat del barri. El desdoblament de la via del Trambesòs i la reforma de la Gran Via van tallar la T4, la T5 i la T6 l'estiu del 2026. La T4, que serveix les parades de Pere IV i Fluvià, funciona amb normalitat des del 14 de setembre; des de l'1 d'octubre, fins que acabin les obres, previstes per a la primavera del 2027, la T5 i la T6 només estan tallades entre Glòries i Can Jaumandreu.[20][21]

El febrer del 2023 la Universitat de Barcelona encara esperava iniciar el Campus de les Arts a les naus protegides més grans abans del setembre del 2026. Les obres acabades l'octubre del 2025 i el gener del 2026 afecten l'espai públic i l'annex del casal de joves.[13][4][19][14]

El que les guies no diuen

De l'estampat de cotó al sabó de coco

Des del 1922 Can Ricart va llogar les naus a altres empreses; una d'oli de coco i sabó va ocupar les naus del final del passatge, i el 1923 hi va arribar una empresa d'indústries químiques.[3][11][9]

Restes romanes sota la fàbrica

Els treballs arqueològics del 2010 a l'Hangar van trobar fragments de ceràmica romana, i una excavació del 2011 per a la Casa de les Llengües va documentar estructures romanes molt arrasades, entre elles una de circular de 6 m de diàmetre.[3][11][9]

Naus de fàbrica dins d'un parc

Les tres naus paral·leles d'Oliva Artés limitaven amb el carrer de Pere IV i ara són dins del Parc del Centre, que Nouvel va concebre amb sol a l'hivern, cobert progressivament a la primavera i d'ombra a l'estiu.[3][11][9]

Llegir-lo a peu

Inici: Pere IV (T4)[20][21] · Final: Ca l'Alier[7][8]

Camí (sense aturades): 11 min · 790 m · Visita estimada (amb aturades): 63 min

El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. La distància indicada no inclou el trajecte des de la parada de tramvia de Pere IV (T4) fins a l’inici del recorregut.

Provençals del Poblenou (barri 71) ressaltat. Altres barris de Sant Martí: el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, el Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou.

1
Can Ricart
Carrer d'Emília Coranty 16
Busqueu la xemeneia troncocònica de maó i la torre del rellotge per sobre de les naus llargues, i després el pont elevat de fusta que uneix dues naus a la primera planta del passatge principal.[3][13][4][19]
La fàbrica es va construir a partir del 1853 per a l'estampador Jaume Ricart, en planta de T, amb projecte de Josep Oriol i Bernadet. Les naus més antigues són Bé Cultural d'Interès Nacional des del 2008 i les places que les envolten es van acabar el 2025.[3][13][4][19]
Coordenades
41.40868, 2.19939 · OpenStreetMap
2
Parc del Centre del Poblenou
Avinguda Diagonal 130
350 m · 5 min
Recorreu el mur perimetral cobert de plantes mediterrànies fins a la porta i busqueu després el camí en espiral del Cràter-pou del Món i les estructures metàl·liques dels Nius i Pous del Cel.[9][10]
Jean Nouvel va dissenyar el parc de 5,5 hectàrees, inaugurat la primavera del 2008, en tres àmbits amb reg d'aigua freàtica. La Viquipèdia recull que la vegetació va rebre crítiques gairebé de seguida.[9][10]
Coordenades
41.40741, 2.20045 · OpenStreetMap
3
MUHBA Oliva Artés
Carrer d'Espronceda 142-146
180 m · 2 min
Observeu les naus llargues de planta basilical, amb una nau central més alta entre dues de laterals més baixes sota cobertes a dues aigües, on abans es fabricava i es reparava maquinària.[11][12]
Construït el 1920 com a taller de maquinària, va tancar el 2000 i, després d'una rehabilitació de Jordi Badia acabada el 2015, és un espai del Museu d'Història de Barcelona amb l'exposició permanent Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI.[11][12]
Coordenades
41.40835, 2.20153 · OpenStreetMap
4
Ca l'Alier
Carrer de Pere IV 362
260 m · 3 min
Busqueu les tres naus adossades de façanes d'obra vista, amb un ritme vertical de pilastres molt marcat i grans obertures d'arc, i la xemeneia de maó al darrere.[7][8]
Fàbrica d’estampats des del 1852, després dedicada a produir xarxes i teixits de jute, va patir quatre incendis entre el 2005 i el 2007. Rehabilitada el 2018, ara acull la Fundació BIT Habitat.[7][8]
Coordenades
41.40986, 2.20349 · OpenStreetMap

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Viquipèdia (n.d.). Provençals del Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
  2. [2] Wikipedia (n.d.). Provençals del Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
  3. [3] Viquipèdia (n.d.). Can Ricart (Poblenou). Consulta: 2026-10-03.
  4. [4] 3Cat Info (Alonso Carnicer, Sara Grimal) (2023). Can Ricart, un conjunt patrimonial que llangueix enmig de la transformació del 22@. Consulta: 2026-10-03.
  5. [5] Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) (2018). Pere IV. Passatge major del Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
  6. [6] Viquipèdia (n.d.). Sant Martí de Provençals. Consulta: 2026-10-03.
  7. [7] Viquipèdia (n.d.). Ca l'Alier. Consulta: 2026-10-03.
  8. [8] Barcelona Turisme (Consorci de Turisme de Barcelona) (n.d.). Ca l'Alier. Consulta: 2026-10-03.
  9. [9] Viquipèdia (n.d.). Parc del Centre del Poblenou. Consulta: 2026-10-03.
  10. [10] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Parc del Centre del Poblenou (Barcelona.cat). Consulta: 2026-10-03.
  11. [11] Viquipèdia (n.d.). Tallers Oliva Artés. Consulta: 2026-10-03.
  12. [12] Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) (n.d.). Oliva Artés. Consulta: 2026-10-03.
  13. [13] 3Cat Info (Alonso Carnicer, Sara Grimal) (2019). Un Campus de les Arts per revitalitzar Can Ricart. Consulta: 2026-10-03.
  14. [14] Metrópoli Abierta (Arnau Raimundo) (2026). Barcelona completa la restauración de una histórica fábrica protegida del siglo XIX tras invertir un millón de euros. Consulta: 2026-10-03.
  15. [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  16. [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
  17. [17] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
  18. [18] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
  19. [19] Barcelona al Dia (2025). Finaliza una nueva fase de urbanización del recinto histórico de Can Ricart. Consulta: 2026-10-03.
  20. [20] Districte de Sant Martí, Ajuntament de Barcelona (2026). La línia T4 de tramvia recupera la normalitat el 14 de setembre. Consulta: 2026-10-03.
  21. [21] Viquipèdia (n.d.). Provençals del Poblenou (parades de tramvia). Consulta: 2026-10-03.

Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 21 fonts consultades

Torna amunt