Gràcia · 28
Vallcarca i els Penitents
Vallcarca i els Penitents és un sol barri format per dos nuclis antics: el de la Farigola, sota un viaducte de formigó del 1923, i el sector dels Penitents, al vessant on vivien ermitans. Després d'anys aturat, el projecte de transformació urbanística que preveu habitatges, un parc i un dipòsit pluvial ha començat a avançar.[1][2][3]
Atureu-vos a l'avinguda de Vallcarca, sota el viaducte. Aquí passava la riera, i el pont, inaugurat el març del 1923, la va salvar amb formigó armat. Mireu les piles i els murs laterals: són els elements que l'Ajuntament té previst reparar i netejar a partir de l'últim trimestre del 2026.[1][2]
Vallcarca i els Penitents són dos nuclis de l'antic terme d'Horta, units avui en un sol barri del districte de Gràcia. Vallcarca creix a la vall de la riera, al peu del Putxet i del Coll; els Penitents puja als contraforts del Tibidabo, amb carrers d'aire de ciutat jardí.[4][5]
Durant anys la transformació va quedar aturada: l'Ajuntament descrivia el març del 2025 la rambla verda de l'avinguda de Vallcarca com a bloquejada des de feia més de 15 anys, i aleshores va obrir l'expropiació de quatre finques. El parc central, el nou habitatge públic i el viaducte restaurat són els fronts oberts el 2026.[3][6]
Vallcarca i els Penitents (barri 28) ressaltat. Altres barris de Gràcia: el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
D'on ve el nom
Vallcarca: la Viquipèdia dona com a nom original Vall Càrcara, «encaixonada», perquè el lloc queda amagat entre els turons del Putxet i del Coll.[2]
Els Penitents: el nom, d'origen popular, ve de l'activitat que des del 1860 hi va desenvolupar el carmelità Francesc Palau en una finca convertida en convent, on acollia malalts i marginats i promovia la penitència solitària en coves del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica. La gent en deia «penitents».[5][2]
Vallcarca s'estén entre l'avinguda de la República Argentina i el passeig de la Vall d'Hebron; els Penitents, als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l'avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l'Arrabassada. Junts formen un sol barri administratiu del districte de Gràcia.[4][5]
Abans del barri
El nucli més antic de Vallcarca és la Farigola, entre el Coll i la riera de Vallcarca; a la fi del segle XIX s'hi va configurar un barri d'estiueig de la menestralia barcelonina (urbanització de Can Falcó), amb cases baixes, petita indústria, torres i camps. L'edificació en alçada va començar als anys cinquanta.[4]
El nucli central dels Penitents es va formar al voltant de Can Gomis, gran casal senyorial on el 1870 s'establí la Capitania General durant l'epidèmia de febre groga. L'Anna Piferrer i Gualba, propietària de la majoria dels terrenys, hi va traçar els quatre primers carrers a l'entorn del carrer de Ticià; el poeta Rubén Darío hi va residir el 1914.[5]
Com es van fer els carrers
L'avinguda de Vallcarca segueix el curs de l'antiga riera, i el viaducte la travessa en alt. Dins del barri, Can Carol, una masia de 1860 al mig de la plaça de la Farigola, i la Casa Comas d'Argemir, una casa modernista de 1904 amb torre circular a la cantonada, mostren dues capes anteriors als blocs dels anys cinquanta.[4][1][2][7][8][9]
Els Penitents és un barri de tipus ciutat jardí als contraforts del Tibidabo, gairebé exclusivament residencial, amb habitatges unifamiliars i cases adossades; l'obertura de la ronda de Dalt (1992) el va deixar dividit en dues meitats.[5]
Dates que el van canviar
- 1860 el carmelità Francesc Palau obre un convent i coves de penitència al pendent que donarà nom als Penitents.[5][2]
- 1870 la Capitania General s'instal·la a Can Gomis durant l'epidèmia de febre groga.[5]
- 1895 l'Ajuntament d'Horta enderroca el convent de Palau.[5][2]
- 1904 Josep Vilaseca i Casanovas construeix la Casa Comas d'Argemir.[9][2]
- 1908–1923 es construeix el viaducte de Vallcarca; s'inaugura oficialment el març del 1923.[1][2]
- 1914 el poeta Rubén Darío resideix una temporada al carrer de Ticià.[5]
- 1992 l'obertura de la ronda de Dalt divideix els Penitents en dues meitats.[5]
- 2019 el procés participatiu per transformar Vallcarca acaba amb la modificació del Pla general metropolità (MPGM).[3]
- 2025 l'Ajuntament obre l'expropiació de quatre finques per desencallar la rambla verda de l'avinguda de Vallcarca.[3]
- 2026 s'aprova el projecte del Parc Central i es prepara la rehabilitació del viaducte.[6][1]
Persones i vida col·lectiva
Francesc Palau
Carmelità que des del 1860 va acollir malalts i marginats i va promoure la penitència solitària en coves al pendent que avui duu el nom dels Penitents.[5][2]
Anna Piferrer i Gualba
Propietària de la majoria dels terrenys dels Penitents, hi va traçar els quatre primers carrers a l'entorn del carrer de Ticià.[5]
Institucions
Can Carol
Can Carol és una masia de 1860 al carrer de Cambrils 26, al mig de la plaça de la Farigola, un dels edificis més antics de la part baixa de Vallcarca: casa pairal, després seu de l'escola El Colegio Nuevo, ocupada el 2000. L'Ajuntament la va comprar per 841.818 euros per fer-hi un equipament, una antiga reivindicació del veïnat; avui hi ha el Casal de Barri Can Carol.[7][8]
Grup escolar Felip Bertran i Güell
Al barri hi ha el grup escolar Felip Bertran i Güell, antiga escola municipal de la Mancomunitat (Grup La Farigola), a Vallcarca, i el Cottolengo, fundat el 1932 pel pare Jacint Alegre en una antiga masia dels Penitents.[5][4]
Associació de Veïns Vallcarca-Riera-Viaducte
La festa major de Vallcarca se celebra la primera quinzena de setembre i acaba per l'Onze de Setembre; l'organitza l'associació de veïns Vallcarca-Riera-Viaducte. Els Penitents fan la seva festa a la segona quinzena de maig.[2]
Lluites que van deixar ciutat
La rambla verda i el dret a quedar-se
Reivindicació: Transformar Vallcarca exigeix expropiar finques habitades: l'Ajuntament va reconèixer el març del 2025 el dret de reallotjament de les famílies afectades i va reservar habitatges públics al mateix barri.[3]
Resultat: Expedient d'expropiació obert el març del 2025; no s'ha pogut confirmar l'estat d'octubre del 2026.[3]
El que encara es pot veure
Viaducte de Vallcarca
El viaducte de Vallcarca, de l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, es va inaugurar oficialment el març del 1923 després d'unes obres iniciades el 1908; segons l'Ajuntament, s'hi va aplicar per primera vegada el formigó armat per fonamentar una construcció a la llera d'una riera. És la porta d'accés al Coll per la plaça de Mons i té nivell de protecció patrimonial C.[1][2]
El que va desaparèixer
El convent de Palau i els nuclis antics
El convent de Palau va ser enderrocat per l'Ajuntament d'Horta el 1895 i només en resta un pas del viacrucis dins el solar d'una residència sanitària. Els jardins de Can Gomis van desaparèixer amb l'Hospital Militar, l'hostal de la Farigola es va enderrocar per fer-hi una escola, i de la casa dels Arabescos, a tocar del viaducte, només en queden elements d'estil mossàrab integrats en uns jardins.[5][2]
El barri avui
Vallcarca i els Penitents tenia 16.928 habitants el 2026, una densitat de 135,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 30.944 € el 2023, 125,1 hectàrees i un 21,7% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 21,7%
El que està canviant
Viaducte (a data d'octubre del 2026): l'Ajuntament va anunciar el febrer que la rehabilitació començaria l'últim trimestre del 2026, duraria uns sis mesos i costaria 1,4 milions d'euros; no s'ha trobat cap avís d'inici d'obres.[1]
Parc Central (a data d'octubre del 2026): el projecte es va aprovar el març; les obres estan previstes del desembre del 2026 al desembre del 2027 aproximadament. El març també es van licitar 47 habitatges protegits als carrers de la Farigola i de la Mare de Déu del Coll.[6]
Rambla verda i habitatge: el març del 2025 es va obrir l'expropiació de quatre finques de l'avinguda de Vallcarca amb dret de reallotjament per a les famílies afectades; el conjunt de la transformació preveu 522 habitatges, 204 dels quals públics de protecció oficial. No s'ha pogut confirmar l'estat de l'expropiació a l'octubre del 2026.[3]
Llegir-lo a peu
Inici: Vallcarca (L3) · Final: Penitents (L3)
Camí (sense aturades): 22 min · 1610 m · Visita estimada (amb aturades): 58 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El barri té pendents pronunciats: comproveu escales, ascensors, obres i accessos abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Vallcarca i els Penitents (barri 28) ressaltat. Altres barris de Gràcia: el Coll, la Salut, la Vila de Gràcia, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona, Servei de Premsa (2026-02-23). Barcelona rehabilitarà el Pont de Marina, el viaducte de Vallcarca i les façanes del parc del Clot, en el marc del Pla Endreça. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Vallcarca i els Penitents. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia (2025-03-21). Pas endavant cap a la transformació de Vallcarca. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Gran Enciclopèdia Catalana (2026). Vallcarca. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Gran Enciclopèdia Catalana (2026). els Penitents. Consulta: 2026-10-03.
- [6] La Ciutat de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) (2026-03-05). Barcelona impulsa la transformació verda i l'habitatge públic a Vallcarca amb el Parc Central i noves promocions. Consulta: 2026-10-03.
- [7] betevé (n.d.). L'Ajuntament compra Can Carol per fer un equipament a Vallcarca. Consulta: 2026-10-03.
- [8] OpenStreetMap contributors (2026). Casal de Barri Can Carol (Nominatim record). Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Casa Comas d'Argemir. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades