Nou Barris · 44
Vilapicina i la Torre Llobeta
El barri combina el topònim de Vilapicina, documentat des del segle X, amb els blocs de la Torre Llobeta, construïts a partir de 1948 al voltant d'una casa senyorial medieval. El passeig de Fabra i Puig en marca el límit nord.[1][2]
L'església que va donar nom al lloc, Santa Eulàlia de Vilapicina, és avui al Turó de la Peira veí, no aquí. Dins del barri queden la Torre Llobeta i tres passatges de casetes dels anys vint.[3][1]
El barri reuneix dos noms: Vilapicina, un topònim documentat des del segle X, i la Torre Llobeta, un polígon de blocs d'habitatges aixecat a partir de 1948 al voltant d'una antiga casa senyorial. Té 56,4 hectàrees.[1][2]
Les estacions de Virrei Amat i Vilapicina (L5) i de Maragall (L4) donen servei al barri, i la festa major se celebra la segona setmana d'octubre.[1]
Vilapicina i la Torre Llobeta (barri 44) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
D'on ve el nom
Etimologia: disputada[1]
La Viquipèdia documenta Vilapicina com a Villa Peciguina el 994 i Villa Picina el 998 i en proposa l'origen en el llatí pix, picis, la pega dels pins. És una sola font; no hem trobat una segona derivació que la contradigui ni la confirmi.[1]
Torre Llobeta ve de la família Llobeta, sota la qual la casa apareix documentada al segle XV.[2]
El passeig de Fabra i Puig, que ve de Sant Andreu, separa el barri de Porta i del Turó de la Peira. Els altres límits són l'avinguda Meridiana, la Riera d'Horta, Arnau d'Oms, Ramon Albó, Prats i Roquer, el passeig de Maragall, Petrarca i Cartellà.[1]
Abans del barri
Una capella preromànica de Santa Eulàlia és documentada el 991, i l'església neoclàssica actual es va acabar el 1782 després d'una campanya de finançament popular. Fou parròquia independent des de 1866; quan es va construir una nova església parroquial a prop, entre 1885 i 1905, l'edifici antic va perdre aquesta condició.[3]
Torre Llobeta era una casa senyorial de l'edat mitjana tardana. Va passar per famílies nobles fins que el 1877 Josep Comas i d'Argemir la va comprar com a residència d'estiueig.[2]
Com es van fer els carrers
Abans dels blocs, als anys vint, es van urbanitzar tres passatges de casetes a les heretats de Can Garrigó i Can Sitjà. El polígon de Torre Llobeta, amb blocs projectats per J. Jiménez Solà, es va construir des de 1948 al voltant de la casa.[1][2]
Dates que el van canviar
- 991 es documenta la capella preromànica de Santa Eulàlia, avui al Turó de la Peira.[3]
- 994 el nom apareix escrit com a Villa Peciguina.[1]
- 1782 s'acaba l'església neoclàssica actual de Santa Eulàlia, pagada per una campanya popular.[3]
- 1866 Santa Eulàlia passa a ser parròquia independent.[3]
- 1877 Josep Comas i d'Argemir adquireix la Torre Llobeta com a residència d'estiueig.[2]
- 1920s es construeixen els passatges de casetes de l'Arquitecte Millàs, de Santa Eulàlia i de l'Esperança.[1]
- 1948 comença la construcció dels blocs del polígon de Torre Llobeta.[2]
- 1971 Santa Eulàlia de Vilapicina és declarada bé cultural d'interès local.[3]
- 1983 el desembre s'obre la Torre Llobeta com a centre cívic.[2]
Institucions
Centre Cívic Torre Llobeta
Els veïns van ocupar la casa el 1981-83 i es va obrir com a centre cívic el desembre de 1983; hi ha una biblioteca des del gener de 1986. Avui és un equipament públic al carrer de Santa Fe 2, amb tallers programats fins al desembre de 2026.[2][4]
Associació de Veïns i Veïnes de Torre Llobeta - Vilapicina
Forma, amb altres entitats, la comissió que organitza la festa major, la segona setmana d'octubre.[1]
El que encara es pot veure
Torre Llobeta
Casa de gòtic tardà amb planta baixa, pis principal i golfes, i arcs apuntats decoratius al pis principal. Va ser residència d'estiueig de la família Comas i d'Argemir, que hi acollia tertúlies amb Joan Maragall.[2]
Passatges de l'Arquitecte Millàs, de Santa Eulàlia i de l'Esperança
Tres passatges de casetes dels anys vint, els dos primers a l'heretat de Can Garrigó i el tercer a la de Can Sitjà.[1]
El que va desaparèixer
Can Gaig, Can Garrigó, Can Sabastida, Can Sitjà i Can Xiringall
Aquestes cinc cases rurals es van enderrocar; la Torre Llobeta és l'única masia que continua dempeus.[1]
El barri avui
El 2026 Vilapicina i la Torre Llobeta tenia 26.478 habitants, una densitat de 469,5 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 22.272 € el 2023, 56,4 hectàrees i un 19% de població amb nacionalitat no espanyola.
Nacionalitat no espanyola (2026): 19%
Llegir-lo a peu
Inici: Virrei Amat (L5)[1] · Final: Passatge de Santa Eulàlia[1]
Camí (sense aturades): 15 min · 1160 m · Visita estimada (amb aturades): 43 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'accés, les obres i els horaris poden variar. La distància indicada no inclou el trajecte des de el transport públic fins a l’inici del recorregut.
Vilapicina i la Torre Llobeta (barri 44) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun, la Prosperitat.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Vilapicina i la Torre Llobeta. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Torre Llobeta. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Viquipèdia (2026). Santa Eulàlia de Vilapicina. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Ajuntament de Barcelona (2026). Centre Cívic Torre Llobeta (Memòria Democràtica, directori d'equipaments). Consulta: 2026-10-03.
- [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [7] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 7 fonts consultades