Sants-Montjuïc · 13
la Marina de Port
La Marina de Port no és un sol barri obrer al costat del port, sinó un mosaic de nuclis —el Port del castell medieval, Can Clos, el Polvorí, Sant Cristòfol de la SEAT— lligats pel passeig de la Zona Franca.[1][2]
A la Casa del Rellotge, avui centre cívic, hi va haver una fàbrica tèxtil projectada el 1853-1856 i, després, una fàbrica de galvanitzats; a finals dels setanta els propietaris volien substituir-la per pisos i el veïnat va lluitar per un espai públic. Va obrir com a centre cívic el 1984.[3][4]
La Marina de Port ocupa la franja entre Montjuïc i el passeig de la Zona Franca, a l'antiga Marina de Sants, un espai predominantment agrícola fins que, a principis del segle XX, les hortes, els camps, les masies i el barri de pescadors de Can Tunis van deixar pas al port, a la indústria i a diversos nuclis urbans.[1]
El passeig de la Zona Franca és avui la via principal i relliga un mosaic de barriades, la majoria molt petites i nascudes en èpoques i circumstàncies diferents: Port, Can Clos, Polvorí, Ferrocarrils Catalans, Sant Cristòfol, Estrelles Altes, la Vinya i Plus Ultra.[1]
la Marina de Port (barri 13) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.
D'on ve el nom
El nom de Port ve del port primitiu que hi havia hagut: l'Ajuntament diu que el barri de Port el recorda, i la Viquipèdia precisa que el topònim ja és documentat el 970 i que el port, que es creu que va ser actiu fins a l'alta edat mitjana, va acabar esdevenint un estany de maresmes per culpa dels al·luvions de les rieres i del Llobregat. La Marina és el nom de tota la plana, la Marina de Sants.[1][2]
La Marina de Port es troba entre els barris de la Bordeta, la Font de la Guatlla, la Marina del Prat Vermell i Montjuïc, i limita amb l'Hospitalet de Llobregat.[2]
Abans del barri
A principis del segle XIX la ramaderia hi tenia importància: a les terres pantanoses pasturaven grans ramats de vaques, cabres i ovelles, i petits barris de pescadors vivien de la platja. El canal de la Infanta, inaugurat el 1819, va substituir els conreus de secà pel regadiu.[1]
Al segle X es va alçar el castell de Port i la capella de la Mare de Déu de Port, que apareix al testament de la vescomtessa Ermengarda el 1029. Molt després, la prohibició de 1846 d'instal·lar fàbriques dins la ciutat va portar la indústria als terrenys de la Marina.[2][1]
Com es van fer els carrers
Els barris nous dels anys cinquanta es van construir d'una sola vegada, cosa que dona a cadascun un aspecte uniforme, i la majoria van néixer aïllats: Can Clos, lluny dels altres nuclis; el Polvorí, a mig vessant de Montjuïc; Sant Cristòfol, pensat com una unitat autosuficient amb serveis, de manera que els seus habitants van tenir poca relació amb els veïns.[1]
Les cases es van fer amb materials pobres i molts blocs van patir aluminosi: es van enderrocar i reconstruir a Can Clos i a Sant Cristòfol, i al Polvorí un pla de reforma interior dels anys noranta va originar un nou barri. Alhora s'hi han fet parcs i jardins, dels quals la zona estava completament mancada.[1]
Dates que el van canviar
- Finals del segle X es construeixen el castell de Port i la capella de la Mare de Déu de Port.[2]
- 1819 s'inaugura el canal de la Infanta i el regadiu substitueix els conreus de secà.[1]
- 1846 es prohibeix instal·lar fàbriques dins la ciutat i la indústria s'implanta a terrenys perifèrics com els de la Marina.[1]
- 1916 el barri de Port ja té la Colònia Industrial de Port, que acull infants i persones grans.[1]
- 1952 es construeix Can Clos per allotjar provisionalment els barraquistes de la Diagonal.[1]
- 1953 s'ocupen els primers blocs del Polvorí, patrocinats per l'Instituto Nacional de la Vivienda.[1]
- 1955 el 5 d'octubre s'inaugura l'habitatge dels treballadors de la SEAT, 1.062 habitatges a Sant Cristòfol.[1]
- 1960-1961 s'aixequen els 400 habitatges de Foment, sense urbanització.[1]
- 1984 s'obre la Casa del Rellotge com a centre cívic.[3][4]
- 2005 tanca la Philips, referent del barri de Port des dels anys seixanta.[1]
- 2018 el 8 de setembre s'inaugura l'estació de Foneria de la L10 Sud.[5]
- 2026 el 14 de maig l'Ajuntament presenta el Pla de Barris singular de la Marina, amb 50 M€ d'inversió pública fins al 2028.[6]
Persones i vida col·lectiva
Institucions
Lluites que van deixar ciutat
Espai públic en lloc de pisos
Reivindicació: A finals dels anys setanta els propietaris de Can Farrero volien enderrocar els edificis fabrils per fer-hi pisos; el veïnat va reclamar un espai públic i va urbanitzar ell mateix el parc.[3][4]
Resultat: L'Ajuntament va restaurar l'edifici i el 1984 va obrir com a centre cívic.[3][4]
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
El port primitiu
El port que va donar nom al barri es creu que va ser actiu fins a l'alta edat mitjana; els al·luvions de les rieres i del Llobregat el van convertir en un estany de maresmes.[1][2]
La fàbrica Philips
Va ser un referent del barri de Port des dels anys seixanta fins que va tancar el 2005; el solar és ara una zona d'equipaments.[1]
Les cases originals de Can Clos
Les cases de 1952, fetes amb materials d'ínfima qualitat, es van enderrocar a partir de finals dels anys setanta per aixecar-hi blocs nous.[1]
El barri avui
El 2026 la Marina de Port tenia 31.768 habitants, una densitat de 250,3 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 19.717 € el 2023, 126,9 hectàrees i un 22,3% de població amb nacionalitat no espanyola.[11][12][13][14]
Nacionalitat no espanyola (2026): 22,3%
El que està canviant
Què està canviant (a 3 d'octubre de 2026)
El 14 de maig de 2026 l'Ajuntament va presentar el Pla de Barris singular de la Marina, que cobreix la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell: 50 M€ d'inversió pública fins al 2028, dels quals 9 M€ venen directament del Pla de Barris. Preveu convertir el passeig de la Zona Franca en un eix cívic, fer habitatge protegit (més d'una vintena d'edificis en estudi, redacció o obres, sobretot al Prat Vermell) i desplegar una estratègia de rehabilitació que afectarà els habitatges de la Marina de Port. La L10 Sud arriba al barri des del 8 de setembre de 2018, amb l'estació de Foneria.[6][5]
Llegir-lo a peu
Inici: Foneria (L10) · Final: Plaça del Mig de Can Clos
Camí (sense aturades): 30 min · 2200 m · Visita estimada (amb aturades): 71 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els cinc punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El tram final puja cap a Montjuïc. L'hort de Can Mestres només obre caps de setmana i festius de 10 a 14 h.
la Marina de Port (barri 13) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona, districte de Sants-Montjuïc (2009). Història de la Marina de Port. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2025). La Marina de Port. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Pobles de Catalunya (2016). Casa del Rellotge (Can Farrero) - Barcelona. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Ajuntament de Barcelona, Guia BCN (2026). Centre Cívic la Marina – Casa del Rellotge. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Wikipedia (2026). Foneria (Barcelona Metro). Consulta: 2026-10-03.
- [6] Ajuntament de Barcelona, Premsa (2026-05-14). Barcelona impulsa el Pla de Barris singular de la Marina amb una inversió de 50 M€ fins al 2028. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Biblioteques de Barcelona (2026). Biblioteca La Marina de Port – Francesc Candel. Consulta: 2026-10-03.
- [8] betevé (2025). L'Ajuntament descarta comprar el pis de l'escriptor Paco Candel per fer-hi un museu. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Ajuntament de Barcelona, Guia BCN (2026). Hort Urbà Masia Can Mestres. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ajuntament de Barcelona (2025). Xarxa d'Horts Urbans Municipals 2025 (leaflet). Consulta: 2026-10-09.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [13] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 14 fonts consultades