Sants-Montjuïc · 12

la Marina del Prat Vermell

Una nova ciutat s’aixeca sobre prats drenats, camps d’indianes, colònies fabrils, habitatge obrer, magatzems i logística: la Marina del Prat Vermell és el lloc on Barcelona pot veure, gairebé illa per illa, com es fabrica un barri i qui assumeix el cost de la transformació.

Baixeu a Foc i mireu el terra abans de mirar les grues. Les voreres noves, els solars, les naus, els carrers industrials i els primers blocs residencials no formen encara un teixit continu. Aquesta discontinuïtat és la pista: aquí el barri no és una postal acabada, sinó una negociació material entre ciutat existent, planejament, obres, sòl, aigua, habitatge i temps.

La Marina del Prat Vermell ocupa una part enorme de la plana meridional de Barcelona, entre Montjuïc, la Zona Franca, el port i els límits metropolitans. Té molt pocs residents en relació amb la superfície perquè gran part del sòl ha estat industrial, logístic, infraestructural o vacant. Ara és un dels principals espais d’expansió residencial de la ciutat.

Descriure’l només com a “futur barri” seria esborrar el que ja hi havia. El territori conserva memòries d’aiguamoll i agricultura, de prats on es treballaven i assecaven teixits estampats, de fàbriques, canals, ferrocarrils, tallers, colònies obreres, barraques, carreteres i magatzems. Els residents actuals, els treballadors i les activitats productives no són un obstacle previ al projecte: són part de la història i del present sobre els quals el projecte intervé.

D'on ve el nom

“Marina” designa la plana litoral baixa cap al Llobregat, històricament marcada per aigua, aiguamolls, camps i drenatge. “Prat Vermell” no s’ha d’explicar només com un prat natural de color rogenc. La interpretació històrica més sòlida el relaciona amb els prats d’indianes, on les teles estampades o tenyides s’estenien per rentar-se, blanquejar-se o assecar-se; els colors i residus del procés haurien impregnat el sòl i fixat el nom de prat vermell.

Aquesta etimologia uneix ecologia i indústria. El prat era un terreny humit i obert, però també una infraestructura de producció tèxtil a l’aire lliure. El topònim conserva un procés desaparegut millor que molts edificis.

Cap a la Zona Franca, andanes portuàries, Marina de Port i vores municipals.

Abans del barri

La plana formava part del sistema litoral i deltaic del Llobregat, amb terrenys humits, estanys, canals, camps i usos agrícoles adaptats a una cota baixa. La relació amb l’aigua era productiva i perillosa: reg, drenatge, inundació i salinitat condicionaven què es podia construir i cultivar.

Des del segle XIX, les activitats tèxtils i altres indústries van utilitzar sòl abundant i relativament allunyat del centre. Els prats d’indianes, fàbriques com les de l’entorn Brugarolas i les colònies obreres van introduir habitatge al costat de la producció. Durant el segle XX, la Zona Franca, el port, el ferrocarril, les carreteres i la logística van transformar l’escala. També hi va haver barraques i habitatges autoconstruïts o precaris, sovint amb serveis insuficients.

Com es van fer els carrers

A diferència de l’Eixample, la trama no va néixer com una quadrícula residencial contínua. Es va formar per peces: grans parcel·les fabrils, recintes tancats, vies de servei, canals, línies ferroviàries, camins i petits nuclis d’habitatge. Les distàncies llargues i les barreres fan que un punt pròxim al mapa pugui ser difícil d’assolir a peu.

El planejament contemporani intenta convertir aquesta geografia fragmentada en ciutat mixta: carrers urbans, blocs d’habitatge, espais econòmics, parcs, escoles i transport públic. Però el barri s’executa per sectors i fases. Durant anys coexistiran carrers acabats, solars, obres, activitats industrials i recorreguts provisionals. La qualitat no dependrà només del disseny final, sinó de com es viu aquesta transició.

Dates que el van canviar

  1. Segles XVIII–XIX: expansió de les indianes i d’activitats tèxtils que utilitzen els prats per treballar i assecar teles; cal fixar cronologies locals amb arxius industrials.
  2. Mitjan segle XIX: creixen fàbriques i colònies industrials al sud de Montjuïc.
  3. 1928: es construeix la Colònia Bausili com a habitatge popular vinculat a l’entorn fabril del Prat d’Indianes.
  4. Segle XX: consolidació de la Zona Franca, plataformes industrials, portuàries i logístiques, ferrocarril i grans accessos.
  5. Segona meitat del segle XX: persistència i posterior eliminació de diversos nuclis de barraques i habitatge precari; documenteu cada cas sense agrupar comunitats diferents.
  6. Dècades de 2000–2010: aprovacions i modificacions del planejament estableixen la transformació residencial a gran escala.
  7. 2018: l’arribada de la línia L10 Sud a Foc millora l’accés en transport públic; comproveu la relació exacta amb els sectors del barri.
  8. Dècades de 2020: primers blocs nous, habitatge protegit, urbanització i plans de nous equipaments avancen per fases. Un PMU aprovat el 2024 preveia 893 habitatges en una parcel·la, 424 de protegits; això és una aprovació de planejament, no 893 habitatges lliurats.

Persones i vida col·lectiva

Treballadors tèxtils, químics, metal·lúrgics, portuaris, de magatzem, transport i logística han sostingut el territori durant generacions. Les colònies i els nuclis d’habitatge van crear veïnat en una geografia que els mapes podien classificar com a industrial. Dones, infants i xarxes familiars feien possible la vida quotidiana lluny dels serveis centrals.

Els residents antics i els que arriben als nous blocs viuen fases diferents del mateix projecte. També hi ha treballadors de construcció, arquitectes, promotors, tècnics municipals i empreses que produeixen físicament el nou barri. La participació veïnal ha de tenir capacitat real sobre serveis, habitatge protegit, mobilitat, contaminació, memòria i ritme de les obres, no limitar-se a explicar decisions ja preses.

Persones darrere els edificis

Les fàbriques i colònies històriques tenen promotors, arquitectes i sistemes de treball concrets que cal recuperar. La Colònia Bausili, per exemple, permet llegir habitatge popular associat a la indústria i la persistència d’una escala baixa dins un paisatge de grans parcel·les.

Els blocs nous formen un catàleg contemporani d’habitatge, inclòs habitatge públic i protegit, amb experiments en energia, ventilació, materials i espais compartits. Eviteu descriure’ls només com a arquitectura premiada. Pregunteu quantes llars allotgen, quin règim tenen, quan es van lliurar, quins costos suporten els residents i com es connecten amb escola, compra i transport.

Institucions

La Zona Franca, el port i les xarxes logístiques són la base econòmica de l’entorn, encara que els límits institucionals i administratius no coincideixin exactament amb el polígon del barri. L’estació de Foc és una infraestructura de connexió decisiva. Les promocions d’habitatge públic, els futurs centres educatius, sanitaris, culturals i esportius han d’arribar en paral·lel a la població.

Les escoles i els serveis futurs encara no existeixen. Cada equipament té un nom, una parcel·la, una administració responsable, un estat i una data; mentrestant compten els serveis que els residents utilitzen realment i la distància que han de recórrer.

Lluites que van deixar ciutat

Reivindicació: El dret a l’habitatge és el conflicte principal. El planejament ha promès milers de pisos i una proporció elevada d’habitatge protegit, però importen el règim, el calendari, l’adjudicació i la permanència. També importa la relocalització de residents o activitats afectades: compensar no és el mateix que mantenir xarxes i proximitats.

Resultat: Negociació en curs

Reivindicació: El sòl industrial pot requerir descontaminació; la baixa cota exigeix drenatge, gestió d’aigua i adaptació climàtica. Les noves vies poden connectar o fragmentar. Els espais econòmics poden crear feina o actuar com enclavaments. Durant les obres, pols, soroll, camions, voreres interrompudes i manca de serveis són problemes de vida quotidiana, no simples inconvenients temporals.

Resultat:

El que encara es pot veure

Naus, xemeneies, murs, vies, plataformes i carrers sobredimensionats conserven el paisatge productiu. La Colònia Bausili manté una memòria d’habitatge obrer, si l’accés i l’estat permeten una visita respectuosa. Solars i discontinuïtats poden revelar drenatge, cota i antiga parcel·lació. Els primers blocs nous mostren la ciutat planificada emergint al costat d’activitats anteriors.

El topònim mateix és un artefacte visible només quan s’explica: sota una placa moderna hi ha un prat humit convertit en superfície de treball tèxtil, després en indústria i ara en sòl residencial.

El que va desaparèixer

Aiguamolls, estanys i prats van ser drenats, reblerts o pavimentats. Els camps d’indianes van desaparèixer amb els processos industrials que els necessitaven. Fàbriques van tancar o ser enderrocades. Diverses barraques i peces autoconstruïdes van ser eliminades, sovint amb poca conservació de la memòria.

La transformació actual també elimina: naus, negocis, traçats i paisatges oberts. No tot el que desapareix s’ha de conservar, però tot s’ha de documentar abans de la demolició, especialment habitatges, llocs de treball i xarxes socials.

El barri avui

La Marina del Prat Vermell tenia 3.174 residents el 2026, una densitat de 2,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 19.074 € el 2023, una superfície enorme de 1.423,8 hectàrees i un 26,5% de població amb nacionalitat no espanyola. La densitat és una mitjana sobre grans superfícies no residencials; no descriu la intensitat dels petits nuclis habitats.

Nacionalitat no espanyola (2026): 26,5%

El que està canviant

Què està canviant

El marc de planificació projecta al voltant de 10.800 habitatges, gairebé la meitat protegits, un parc central i més de 300.000 m² d'activitat econòmica. Aquestes són magnituds de projecte, no una fotografia d'una ciutat acabada. Habitatges homologats, iniciats i lliurats; tinença protegida; instal·lacions; parc; carrers; la reparació i el transport avancen per diferents fases. La transformació pot donar habitatge a Barcelona i millors connexions, però l'ordre importa. Un bloc ocupat abans de l'escola, l'ombra, les botigues i el transport produeix una vida diferent d'un barri equipat des del principi.

El que les guies no diuen

No és terra buida

No és terra buida. La frase “un nou barri” pot actuar com una goma d’esborrar sobre treballadors, colònies, barraques, aiguamolls i indústria. Tampoc és encara la ciutat verda i mixta dels renders. El seu document més honest és la diferència entre el mapa final i el carrer actual. Aquí es pot veure el temps urbanístic: qui espera, qui ja s’hi ha mudat i quina promesa encara no té vorera.

Laboratori a la vora de la ciutat

Com creix Barcelona al sud

Llegir-lo a peu

Inici: Bus fins a Marina / Foc · Final: Miradors de la vora del port

Camí (sense aturades): 14 min · 1050 m · Visita estimada (amb aturades): 14 min

La geometria segueix la xarxa de vianants entre els tres punts marcats, però no s'ha verificat com a itinerari sense esglaons. Comproveu accessos, obres i horaris abans de sortir. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.

1
Port/logistics adjacency
Carrer del Plom 18
Llegiu des de l'espai públic el límit entre habitatge, naus, vies logístiques i sòl en transformació. No entreu en recintes d'obra o accessos restringits
Aquesta parada situa el recorregut en un referent quotidià del barri.
41.35219, 2.13752
2
Plot planned for future facilities
Carrer d'Ulldecona 24
tram: 550 m · 7 min
Aquest és un solar de planejament, no un equipament en funcionament. Compareu el projecte anunciat amb el que és visible avui
Aquesta parada situa el recorregut en un referent quotidià del barri.
41.35222, 2.14315
3
Industrial traces
Carrer del Plom 21 - 23
tram: 500 m · 7 min
Observeu naus, murs, rails o plataformes que conserven la petjada industrial. La zona canvia per fases i pot tenir camions, poca ombra, voreres interrompudes i trams no aptes per a vianants
Aquesta parada situa el recorregut en un referent quotidià del barri.
41.35256, 2.13816

Fonts d'aquesta pàgina

Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.

  1. [1] Ajuntament de Barcelona — CartoBCN (2006+). Unitats administratives de la ciutat de Barcelona — límits de barris. Tipus: cartography. Localització: cartobcn-barris. Consulta: 2026-07-17.
  2. [2] Ajuntament de Barcelona (2006). Nova divisió territorial de Barcelona en districtes i barris. Tipus: municipal_reference. Localització: divisio-2006. Consulta: 2026-07-17.
  3. [3] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-sexe-2026. Consulta: 2026-07-17.
  4. [4] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Tipus: statistical_dataset. Localització: densitat-2021. Consulta: 2026-07-17.
  5. [5] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Tipus: statistical_dataset. Localització: renda-2023. Consulta: 2026-07-17.
  6. [6] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Tipus: statistical_dataset. Localització: pad-nac-2026. Consulta: 2026-07-17.
  7. [7] Joan Busquets (2005). Barcelona: the urban evolution of a compact city. Tipus: book. Localització: busquets-barcelona. Consulta: 2026-07-17.
  8. [8] Ajuntament de Barcelona / Fabra i Coats Fàbrica de Creació (n.d.). Fabra i Coats — fàbrica i reutilització cultural. Tipus: industrial_heritage. Localització: fabra-coats. Consulta: 2026-07-17.
  9. [9] MUHBA / Ajuntament de Barcelona (n.d.). MUHBA — Museu d'Història de Barcelona (publicacions i jaciments). Tipus: museum. Localització: muhba. Consulta: 2026-07-17.
  10. [10] AHCB / Ajuntament de Barcelona (n.d.). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona — fons i cartografia. Tipus: archive. Localització: ahcb. Consulta: 2026-07-17.
  11. [11] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona. Tipus: heritage_catalogue. Localització: heritage-catalog. Consulta: 2026-07-17.
  12. [12] PAH (n.d.). Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Tipus: civil_society. Localització: pah. Consulta: 2026-07-17.
  13. [13] FAVB (n.d.). Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. Tipus: civil_society. Localització: favb. Consulta: 2026-07-17.
  14. [14] Historiografia de l'habitatge / Ajuntament de Barcelona (1929). Cases barates de Barcelona (política d'habitatge social interwar). Tipus: housing_history. Localització: cases-barates. Consulta: 2026-07-17.
  15. [15] Ajuntament de Barcelona (n.d.). Nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Tipus: gazetteer. Localització: nomenclator-bcn. Consulta: 2026-07-17.

Darrera revisió: 17 de juliol de 2026 · 15 fonts consultades

Torna amunt