Sants-Montjuïc · 12
la Marina del Prat Vermell
La Marina del Prat Vermell pren el nom dels camps on s'eixugaven les robes tenyides de les fàbriques d'indianes, i és avui una de les principals zones de creixement d'habitatge de Barcelona, amb prop de 12.000 habitatges previstos sobre sòl que fou industrial.[1][2][3]
Avui el barri combina naus industrials i edificis tecnològics amb els primers blocs d'habitatge protegit, com l'Illa Acer, i amb les Cases Barates, aixecades el 1929 per als barraquistes desnonats de Montjuïc.[1][4]
La Marina del Prat Vermell s'estén entre la Marina de Port i la zona industrial de la Zona Franca. Té molt pocs veïns per a la seva superfície perquè gran part del sòl ha estat industrial, logístic o buit.[5][6]
El 1897 el poble de Sants, i amb ell aquesta zona, va quedar integrat a Barcelona; el 1929 s'hi va constituir la Zona Franca i el 1953 es va inaugurar la fàbrica SEAT. Ara el barri passa de naus industrials a un predomini d'espais residencials i nous equipaments.[1][7]
la Marina del Prat Vermell (barri 12) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.
D'on ve el nom
El Prat Vermell era el nom dels camps d'aquest sector baix de la Marina de Sants on hi havia una fàbrica d'indianes. Les robes tenyides es posaven a assecar sobre la terra, que adquiria un color rogenc. El 1851 consten a la zona sis prats d'indianes, entre ells el Prat Vermell de Serra i Bertrand.[1][2]
Entre la Marina de Port i la zona industrial de la Zona Franca, amb límits a les vies del tren, el carrer de la Metal·lúrgia, el carrer del Foc i el passeig de la Zona Franca.[2]
Abans del barri
A inicis del segle XIX la zona era ocupada per grans ramats de vaques, cabres i ovelles. El canal de la Infanta, inaugurat el 1819, va substituir els conreus de secà per hortes i fruiters, però es van mantenir les pastures a les zones humides.[1]
El 1846 l'Ajuntament va prohibir instal·lar fàbriques dins la ciutat i els industrials es van dirigir als municipis veïns, on abundaven terreny i aigua. El Prat Vermell va ser la zona més pròxima on es van instal·lar fàbriques d'indianes.[1]
Com es van fer els carrers
La fàbrica SEAT, inaugurada el 1953, va portar milers de treballadors; per encabir-los es van construir prop de mil habitatges, els primers del barri amb tots els serveis.[1][7]
El grup de cases barates Eduardo Aunós, de 1929, va ser el primer a aixecar-se; es va fer de pressa, amb mitjans precaris, i les inundacions el van castigar. A l'inici dels noranta es van enderrocar les cases velles i es van construir nous habitatges.[1]
Dates que el van canviar
- 1819 s'inaugura el canal de la Infanta, que transforma el paisatge agrícola.[1]
- 1846 l'Ajuntament prohibeix instal·lar fàbriques dins la ciutat i la indústria es desplaça als municipis veïns.[1]
- 1851 hi consten sis prats d'indianes, entre ells el Prat Vermell de Serra i Bertrand.[1][2]
- 1897 el poble de Sants, i amb ell la Marina del Prat Vermell, s'integra a Barcelona.[1]
- 1927 els obrers aixequen la Colònia Bausili en una part del solar de l'antiga fàbrica Brugarolas.[8]
- 1929 es constitueix la Zona Franca i s'aixeca el grup de cases barates Eduardo Aunós per als barraquistes desnonats de Montjuïc.[1]
- 1953-1955 s'inaugura la fàbrica SEAT i es construeixen prop de mil habitatges per als seus treballadors.[1][7]
- Anys noranta s'enderroquen les cases velles de les Cases Barates i se'n construeixen de noves.[1]
- 2004 s'enderroquen les últimes cases de Can Tunis.[1]
- 2005 el projecte d'urbanització planteja 10.865 habitatges, el 47 % subvencionats.[2]
- 2026 el 25 d'abril es lliuren els primers 60 pisos de l'Illa Acer; el maig s'anuncia un pla de barris de 50 milions d'euros fins al 2028.[4][9]
Persones darrere els edificis
Colònia Bausili
Els obrers van aixecar la Colònia Bausili el 1927 en una part del solar de l'antiga fàbrica tèxtil Brugarolas; els habitatges fan uns 60 m2.[8]
Institucions
IMHAB
L'organisme municipal d'habitatge promou l'Illa Acer sobre sòl públic, amb lloguer indefinit lligat a la renda familiar, segons Moncloa; els primers 60 pisos es van lliurar el 25 d'abril de 2026.[4]
Pla de barris de la Marina
El pla de barris de 50 milions d'euros fins al 2028 preveu una escola bressol i un poliesportiu municipal, encara per construir segons l'anunci del maig del 2026.[9]
El que encara es pot veure
Colònia Bausili
No està catalogada com a patrimoni, però el districte l'ha inclosa en els seus mapes turístics com un dels pocs vestigis del passat industrial i obrer de la Marina.[8]
El que va desaparèixer
Can Tunis
Des dels anys vint, les obres de la Zona Franca van fer desaparèixer el barri de Can Tunis i moltes cases de pagès disseminades pel delta. Les últimes cases es van enderrocar l'estiu del 2004 i la barriada va quedar absorbida per les infraestructures industrials i portuàries.[1]
El barri avui
La Marina del Prat Vermell tenia 3.174 residents el 2026, una densitat de 2,2 habitants per hectàrea, una renda mitjana de secció de 19.074 € el 2023, una superfície enorme de 1.423,8 hectàrees i un 26,5% de població amb nacionalitat no espanyola. La densitat és una mitjana sobre grans superfícies no residencials; no descriu la intensitat dels petits nuclis habitats.[5][6]
Nacionalitat no espanyola (2026): 26,5%
El que està canviant
Illa Acer i el nou habitatge
Segons l'Ajuntament, al barri hi ha previstos prop de 12.000 habitatges, al voltant del 50 % protegits. L'Illa Acer, a la confluència dels carrers de l'Acer, Motors, Cal Cisó i Ascó, té 234 habitatges protegits. El 25 d'abril de 2026 se'n van lliurar els primers 60 pisos de lloguer assequible, des de 400 euros al mes, i l'IMHAB preveia licitar abans de final del 2026 una altra promoció de 90 pisos a la mateixa illa.[3][4]
Pla de barris 2026-2028
El maig del 2026 l'Ajuntament va anunciar un pla de barris de 50 milions d'euros per a la Marina fins al 2028. Inclou una escola bressol, un poliesportiu municipal, la reactivació de locals municipals de planta baixa i la reforma del passeig de la Zona Franca, la plaça de la Marina i els jardins de Cal Sèbio i Can Ferrero.[9]
El que les guies no diuen
Llegir-lo a peu
Inici: Foc (L10 Sud) · Final: Illa Acer[4]
Camí (sense aturades): 10 min · 750 m · Visita estimada (amb aturades): 36 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els tres punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
la Marina del Prat Vermell (barri 12) ressaltat. Altres barris de Sants-Montjuïc: el Poble-sec, la Marina de Port, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants - Badal.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Ajuntament de Barcelona, Districte de Sants-Montjuïc (2026). Història de la Marina del Prat Vermell. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). La Marina del Prat Vermell. Consulta: 2026-10-03.
- [3] Ajuntament de Barcelona, Info Barcelona (2025). Illa Acer, the city's second largest protected housing development. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Moncloa (2026-04-26). Barcelona entrega 60 pisos asequibles en la Illa Acer desde 400 euros. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Open Data BCN (2026). Padró municipal. Consulta: 2026-07-17.
- [6] CartoBCN (2006+). Límits de barris. Consulta: 2026-07-17.
- [7] SEAT S.A. (n.d.). SEAT: 70 años de historia. Consulta: 2026-10-09.
- [8] Betevé (2025). Sants-Montjuïc dóna a conèixer la Colònia Bausili de la Marina. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Betevé (2026-05-26). Injecció de 50 milions d'euros per consolidar els barris de la Marina com a plenament residencials. Consulta: 2026-10-03.
- [10] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [11] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [12] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 12 fonts consultades