Nou Barris · 54
Torre Baró
Torre Baró és un barri de muntanya de Nou Barris que deu el nom a una torre desapareguda, va néixer d'un projecte de ciutat jardí fracassat i va créixer des dels anys quaranta per autoconstrucció, fins que el 1978 una acció veïnal va portar-hi el bus 47.[1][2][3][4][5][6]
Des del mirador que envolta el Castell de Torre Baró es veuen Nou Barris, Horta, Sant Andreu i Sant Martí i, més enllà, el Besòs i les faldes de Collserola: una Barcelona que les guies solen deixar fora.[4][3]
La història de Torre Baró té tres capes. Primer hi hagué una gran finca rural, la quadra de Vallbona, amb una torre que li va donar el nom. El 1904 una societat va intentar convertir la muntanya en una ciutat jardí i va deixar un edifici medievalista inacabat. I a partir dels anys quaranta, famílies arribades d'altres llocs de la península hi van aixecar les cases pel seu compte, sobre carrers sense asfaltar ni clavegueram.[2][1][4]
El barri s'estén a l'extrem oriental de la serra de Collserola, al turó de Roquetes. El pont del Congost, inaugurat el febrer del 2006, el connecta amb Vallbona per sobre de les vies del tren i de la C-58; l'estació Torre Baró | Vallbona de la L11 serveix també Ciutat Meridiana, i el castell s'alça entre Torre Baró i les Roquetes.[1][7][8][9][4][3]
Torre Baró (barri 54) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun.
D'on ve el nom
Torre Baró deu el nom a la Torre del Baró, la torre de la finca del baró de Pinós, destruïda el 1714 durant el setge de Barcelona. El 1797 es va aixecar una masia nova en el seu lloc; es va enderrocar el 1967 per a la perllongació de la Meridiana. El castell actual, del segle XX, no és aquella torre.[1][2][3]
Abans del barri
Abans de l'urbanització hi havia la quadra de Vallbona, d'unes 215 hectàrees, en bona part vinya i bosc. El 1869 es va subhastar per un concurs de creditors, i al segle XIX la va adquirir la família Sivatte, que va impulsar la ciutat jardí.[2]
Com es van fer els carrers
La societat fundada el 1904 va projectar la carretera Alta de les Roquetes i una ciutat jardí que mai no es va consolidar. Des dels anys quaranta el barri va créixer per autoconstrucció, amb carrers sense asfaltar ni clavegueram, i els serveis hi van arribar després: aigua, transport, il·luminació i, ara, el soterrament dels cables aeris.[1][4][10][11]
Dates que el van canviar
- 1714 la Torre del Baró original és destruïda durant el setge de Barcelona.[1][2][3]
- 1797 s'aixeca una masia nova en el lloc de la torre destruïda.[1][2][3]
- 1904 es funda la societat que vol fer una ciutat jardí a la muntanya; l'edifici de Josep Torres i Argullol queda inacabat.[1][4]
- anys 1940 el lloc es converteix en un barri d'autoconstrucció, amb carrers sense asfaltar ni clavegueram.[1][4]
- 1967 s'enderroca la masia de la Torre del Baró per a la perllongació de la Meridiana.[1][2][3]
- 1970 Manolo Vital funda la primera associació de veïns de Nou Barris.[5][6]
- 1978 el 7 de maig un autobús de la línia 47 puja fins a Torre Baró amb el suport dels veïns; al cap de pocs mesos s'aconsegueix la connexió.[5][6]
- 1989 es construeix un mirador al castell de Torre Baró.[4][3]
- 2002 l'Associació de Veïns de Torre Baró rep la Medalla d'Honor de Barcelona.[7][8][9]
- 2006 s'inaugura el pont del Congost, que connecta Torre Baró amb Vallbona.[1]
- 2014 el castell reobre al novembre com a espai expositiu i punt d'informació de Collserola.[4][3]
- 2025 nova línia d'autobús de barri a la zona sud, Casal de Joves de la Zona Nord i nom oficial per a la plaça de la Bassa de Torre Baró.[12]
- 2026 comencen les obres de soterrament del cablejat aeri i es canvia el nom de la rotonda Manolo Vital.[10][11][13][5]
Persones i vida col·lectiva
Manolo Vital
Nascut el 1923 a Valencia de Alcántara, va treballar a la companyia municipal de transports i va impulsar les Comissions Obreres clandestines. Va viure a Torre Baró, on va fundar el 1970 la primera associació de veïns de Nou Barris, i va presidir l'Associació de Veïns de Torre Baró de 1978 a 1994. Va morir el 2010; el 1997 havia rebut la Medalla d'Honor de Barcelona.[5][6]
Persones darrere els edificis
Institucions
Associació de Veïns de Torre Baró
Agrupa els veïns del barri; va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona el 2002 i Manolo Vital la va presidir de 1978 a 1994.[7][8][9]
Lluites que van deixar ciutat
Un autobús fins a la muntanya
Reivindicació: Una connexió de transport públic amb la ciutat, reclamada de feia temps.[5][6]
Resultat: El 7 de maig del 1978 el bus 47 va pujar amb els veïns; al cap de pocs mesos van aconseguir la connexió.[5][6]
La primera associació de veïns de Nou Barris
Reivindicació: El 1970 Manolo Vital va fundar l'associació del sector de Vallbona-Torre Baró-Trinitat, nascuda de l'oposició popular al Pla Parcial; també va participar en mobilitzacions que tallaven la Meridiana per reclamar aigua potable.[5][6]
Resultat: Segons la distinció que li va concedir l'Ajuntament el 1997, va ser el nucli dinamitzador de les altres associacions de veïns del districte.[5][6]
El que encara es pot veure
El que va desaparèixer
La Torre del Baró
La masia del 1797, al peu de l'antiga carretera de Ribes i al costat de l'estació de tren, es va enderrocar el 1967 per a la perllongació de la Meridiana; els emmarcaments de pedra de portes i finestres es van reaprofitar a la restauració del Palau dels Comtes de Centelles.[1][2][3]
El barri avui
El 2026 Torre Baró tenia 3.236 habitants, una densitat de 18,6 persones per hectàrea, una renda mitjana per secció censal de 14.872 € el 2023, 174,2 hectàrees i un 20,8% de nacionalitat no espanyola.[14][15][16][17]
Nacionalitat no espanyola (2026): 20,8%
El que està canviant
Aquesta és la situació a l'octubre del 2026, segons els documents més recents que s'han pogut consultar. El gener del 2026 l'Ajuntament va anunciar 14 milions d'euros per soterrar el cablejat aeri de Torre Baró, que havia patit robatoris de coure i talls de llum: 4 milions per a l'avinguda d'Escolapi Càncer i el carrer de Llerona, amb obres d'un any des del gener, i 10 milions per a altres carrers a partir del 2027. Segons betevé del 30 d'abril del 2026, la tercera fase, a l'avinguda d'Escolapi Càncer entre la travessia de Castellfollit i el carrer de Sant Quirze Safaja, s'allargaria fins a mitjans de juliol; les fonts consultades no diuen si va acabar en data.[10][11]
L'informe del districte del 21 de juliol del 2025 recull tres novetats per a Torre Baró: una línia d'autobús de barri cada 35 minuts per la zona sud, en lloc del servei a demanda, des de finals de juliol; el Casal de Joves de la Zona Nord, inaugurat el 21 de juny a l'avinguda d'Escolapi Càncer amb mig milió del Pla de Barris; i el nom oficial de la plaça de la Bassa de Torre Baró. El gener del 2026 es va aprovar també canviar el nom de la rotonda Manolo Vital per rotonda de Manolo Vital i Carme Vilà.[12][13][5]
El que les guies no diuen
Un castell que mai no va ser fortalesa
Malgrat l'aspecte medieval, l'edifici és de principis del segle XX: formava part d'un pla per fer un hotel al centre d'una urbanització que no va prosperar.[4][3]
Un pont cap a Vallbona
El pont del Congost, inaugurat el febrer del 2006, uneix Torre Baró i Vallbona per sobre de les vies del tren i de la C-58, amb una vorera ampla per a vianants i un corredor per a bicicletes.[1]
Llegir-lo a peu
Inici: Torre Baró | Vallbona (L11)[7][8][9] · Final: Castell de Torre Baró[4][3]
Camí (sense aturades): 31 min · 2330 m · Visita estimada (amb aturades): 72 min
El recorregut segueix la xarxa de vianants que uneix els quatre punts marcats. No s’ha comprovat que es pugui fer tot el recorregut sense esglaons. El tram final és una pujada pronunciada. L'aproximació des del transport públic no entra en la distància indicada.
Torre Baró (barri 54) ressaltat. Altres barris de Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Verdun.
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Coordenades
Fonts d'aquesta pàgina
Dates, xifres i afirmacions històriques enllacen als registres usats en aquesta pàgina.
- [1] Viquipèdia (2026). Barri de Torre Baró. Consulta: 2026-10-03.
- [2] Viquipèdia (2026). Torre del Baró (Barcelona). Consulta: 2026-10-03.
- [3] Barcelona.cat (2026). Castell de Torre Baró. Consulta: 2026-10-03.
- [4] Viquipèdia (2026). Castell de Torre Baró. Consulta: 2026-10-03.
- [5] Districte de Nou Barris, Ajuntament de Barcelona (2024-10-22). La rotonda en la que Manolo Vital hizo llegar el bus 47 llevará su nombre (22/10/2024). Consulta: 2026-10-03.
- [6] Viquipèdia (2026). Manuel Vital Velo. Consulta: 2026-10-03.
- [7] Viquipèdia (2026). Associació de Veïns de Torre Baró. Consulta: 2026-10-03.
- [8] Barcelona Cultura, Ajuntament de Barcelona (2026). Casal de Barri Comunitari Torre Baró. Consulta: 2026-10-03.
- [9] Viquipèdia (2026). Estació de Torre Baró | Vallbona. Consulta: 2026-10-03.
- [10] NacióDigital (2026-01-08). La fi dels cables aeris als carrers de Torre Baró: nou objectiu en marxa a Barcelona (8 January 2026). Consulta: 2026-10-03.
- [11] betevé (2026-04-30). Torre Baró afronta la tercera fase de soterrament de cablejat aeri (30 April 2026). Consulta: 2026-10-03.
- [12] Districte de Nou Barris, Ajuntament de Barcelona (2025-07-21). Informe del Regidor, plenari ordinari del 21 de juliol del 2025. Consulta: 2026-10-03.
- [13] Servei de Premsa, Ajuntament de Barcelona (2026-01-13). Barcelona avança en la feminització del nomenclàtor reivindicant quinze figures de dones a l'espai públic (13/01/2026). Consulta: 2026-10-03.
- [14] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Padró municipal d'habitants (pad_mdbas) — població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [15] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2021). Densitat de població per barri. Consulta: 2026-07-17.
- [16] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2023). Renda disponible de les llars per persona. Seccions censals. Consulta: 2026-07-17.
- [17] Ajuntament de Barcelona — Open Data BCN (2026-01-01). Població per nacionalitat i sexe. Barris. Consulta: 2026-07-17.
Darrera revisió: 3 d’octubre de 2026 · 17 fonts consultades